(Pilotatge durant el curs 21-22 a 3r, 6è de primària i 2n d’ESO)

  1. LA CONVIVÈNCIA ESCOLAR
    Un dels desafiaments més importants per als educadors de segle XXI és, més enllà de la prevenció de la violència a les aules i la resolució de conflictes quotidians, l’educació per a la convivència i la pau. Aquest repte se centra en aconseguir la formació de ciutadans sobre la base dels valors clau de la cultura de pau: la no violència, el diàleg, la resolució
    pacífica de conflictes, el respecte a la diversitat, la democràcia, la solidaritat, la tolerància i la justícia.
    Amb la finalitat d’educar per a la convivència, volem posar en marxa un pla de convivència escolar com un element crucial del nostre projecte educatiu.
    Els programes, estratègies o accions que s’inclouen en el pla de convivència del Col·legi tenen enfocaments i continguts molt diversos:
    La programació curricular. Té com a objectiu l’adquisició i/o el desenvolupament, per part de l’alumnat, de valors, actituds o habilitats per a la convivència i la resolució de conflictes. Habitualment es desenvolupen a l’hora de tutoria i implica la realització d’activitats o dinàmiques de caràcter experiencial a l’aula. Entre ells, destaquen els programes d’habilitats socials, d’intel·ligència emocional, de resolució de conflictes, els jocs cooperatius, d’interculturalitat i de dilemes morals.
    El programa de mediació. Aquest programa permet abordar els conflictes quotidians de forma col·laborativa i pacífica.
    Les estratègies o mecanismes de participació. La inclusió de representants dels diferents col·lectius (professorat, famílies, alumnat, personal d’administració i servei, …) en grups o òrgans estructurats com el consell escolar, o el grup d’alumnes de delegats.
    En tot cas, aquestes iniciatives pretenen incrementar la vinculació i l’afecció dels seus membres a la institució escolar.

  2. LA MEDIACIÓ ESCOLAR.
    La mediació és un mètode estructurat de resolució de conflictes en el qual una tercera part assisteix a les persones en conflicte escoltant les seves preocupacions, facilitant la comunicació i ajudant-los a negociar. Els mediadors intenten ajudar a les parts a crear solucions a les que les dues persones resulten guanyadores. Tot i que la persona mediadora es fa càrrec del procés, les parts mantenen la capacitat de prendre decisions respecte a la solució del conflicte.
    La mediació és un procés que té per objectiu la resolució d’un conflicte sobre la base dels interessos i necessitats de les persones involucrades.
    Suposa la intervenció d’un tercer imparcial, la persona mediadora, que ajuda a les parts a restablir la comunicació, a comprendre i a treballar conjuntament fins a arribar a un acord mútuament satisfactori.
    Les parts voluntàriament accepten l’assistència del mediador en la recerca de solucions.
    És una eina més al servei d’un model de convivència positiu i pacífic.
    Ha de contemplar-se en el marc d’un programa de convivència més ampli.
    Té caràcter preventiu i educatiu.

    El programa de mediació del Col·legi Mare Nostrum, és un programa de mediació entre companys o iguals basat en la participació, la col·laboració i el diàleg. Els servei de mediació escolar queda integrat en el centre.
    La mediació, com a procés de resolució de conflictes, es basa en una sèrie de principis indispensables per al seu adequat funcionament.
    * Voluntarietat. Les parts van a la mediació voluntàriament i poden decidir abandonar-la en qualsevol moment. Ningú pot ser obligat a dialogar ni a solucionar col·laborativament un conflicte.
    * Autonomia de la decisió. Les parts conserven la capacitat de prendre decisions respecte al seu conflicte. La persona mediadora no pot imposar cap tipus de solució, no és un jutge ni un àrbitre.
    * Neutralitat i imparcialitat. La persona mediadora no es posiciona a favor de cap de les parts i no té cap interès en cap tipus de resultat quant a la solució.
    * Confidencialitat. El procés és confidencial i el que es diu en la mediació no pot repetir-se en un altre fòrum.
    * Bona fe. Les parts van al procés de mediació perquè el seu objectiu és, realment, solucionar el conflicte.
    En el marc escolar, un programa de mediació entre companys té un marcat caràcter i fonament educatiu. Cada conflicte és una oportunitat d’aprenentatge. La mediació és un exercici de respecte, de diàleg i de presa de decisions conjuntes en el que es fomenta que les parts protagonistes del conflicte assumeixin la seva responsabilitat en el mateix.
    A més, l’experiència de la mediació és una experiència educativa en què es fomenten una sèrie de competències clau per a la convivència positiva:
    * El coneixement d’un mateix. El creixement personal.
    * La comunicació eficaç.
    * La capacitat de prendre decisions i comprometre’s amb elles.
    * El maneig adequat de les emocions intenses.
    * L’empatia.
    * La resolució col·laborativa de les conflictes.

  3. EQUIP COORDINADOR
    L’equip coordinador dirigirà i gestionarà la planificació, la posada en marxa i el desenvolupament del programa de mediació. És el motor del projecte al centre, planificarà a mig i llarg termini i supervisarà totes les accions que s’emprenen. Aquestes persones disposaran d’un espai de temps setmanal, prèviament planificat, per dedicar al programa.
    L’equip estarà constituït per la Directora pedagògica. pels coordinadors de les diferents etapes (Educació Infantil, Primària i ESO) i pels tutors de cada curs.
    Les tasques de l’equip coordinador inclouen:
    * Dissenyar el programa de mediació considerant totes les accions a emprendre, els terminis i les persones responsables.
    * Organitzar la selecció de persones mediadores.
    * Coordinar la logística per a l’entrenament de les persones mediadores.
    * Organitzar i supervisar el sistema de derivació de casos.
    * Preparar el desenvolupament de les mediacions: horaris, espais, assignació de mediadors, …
    * Dirigir les reunions quinzenals de seguiment amb les persones mediadores.
    * Mantenir un sistema de registre efectiu de totes les sessions de mediació i recopilar les dades estadístiques necessaris.
    * Realitzar almenys un esdeveniment anual de reconeixement de la tasca de les persones mediadores.
    * Divulgar periòdicament entre la comunitat escolar el programa de mediació.
    * Mantenir al professorat informat sobre la evolució de l’ programa de mediació.
    * Avaluar el programa i difondre els seus resultats.

  4. OBJECTIUS DEL PROGRAMA
    L’objectiu específic del programa de mediació escolar és atendre una sèrie de conflictes entre els membres de la comunitat escolar que, per algun motiu, no han pogut ser solucionats pels propis protagonistes i en els quals es considera necessari intervenir amb un procés formal. També inclou aquests altres objectius:
    * Resoldre els conflictes que, per qualsevol circumstància, no han pogut ser resolts per les parts implicades.
    * Permetre la participació dels membres de la comunitat escolar en la solució dels seus propis conflictes.
    * Ensenyar habilitats de resolució de conflictes als col·lectius implicats en el programa.
    * Millorar la convivència.
    * Reduir els nivells de violència.

  5. TIPUS DE PROGRAMA
    El tipus de model escollit per a la mediació entre iguals ha estat el model horitzontal.
    La característica fonamental d’aquest model de mediació és que els propis companys de les parts en conflicte són els mediadors. L’equip de mediadors serà seleccionat entre l’alumnat de cada curs i rebran un entrenament específic per assumir aquesta tasca.

  6. PERSONES A LES QUALS VA DESTINAT
    El programa de mediació va destinat als cursos des de P5, passant per tota l’etapa de primària i tota l’etapa de Secundària.

  7. TIPUS DE CONFLICTES EN ELS QUE ES MEDIARÀ
    La mediació és una eina adequada per a molts conflictes que ocorren en els centres escolars, però no per a tots.
    En el nostre cas els alumnes utilitzaran la mediació, exclusivament, per abordar conflictes entre el alumnat. Els conflictes més adequats per a la mediació són els de caràcter interpersonal, que versen sobre assumptes com:
    * Amistats que s’han deteriorat.
    * Faltes de respecte. Rumors i malentesos. Objectes personals.
    * Espais de joc.
    * Discriminació o fustigació.
    * Valors.
    * Xarxes socials / Xats
    Les transgressions greus de la normativa escolar han de conduir-se per via disciplinària, i aquesta atribució pertany a la direcció pedagògica del Col·legi.
    Per tant, un conflicte no serà mediable:
    * Si no es compleixen els principis de la mediació.
    * Quan el reglament de centre determina que la situació ha de conduir-se per via disciplinària.
    * Quan hi ha un desequilibri de poder important entre les parts, per exemple en els casos de maltractament entre companys.
    * Quan no es tracta d’un conflicte de caràcter interpersonal o els temes no són negociables, per exemple situacions de disrupció a l’aula.

  8. ORGANITZACIÓ DEL SERVEI DE MEDIACIÓ
    En un primer moment a l’inici de curs es farà una tutoria per a presentar el programa de mediació a tots els cursos com a pas previ a la nominació d’alumnes candidats.
    Aquesta presentació seguirà el següent guió:
    A) Introducció.
    * Descripció de el programa.
    * Descripció de l’ entrenament de mediació.
    * Descripció de les beneficis de ser mediador per als alumnes.
    Els mediadors aprenen tècniques de solució de problemes que després poden utilitzar amb amics, a casa, etc. …
    Els mediadors ajuden a que la convivència en el centre sigui millor.
    Els mediadors participen en un entrenament especial de mediació.
    Els mediadors ajuden a altres alumnes a solucionar constructivament els seus problemes
    B) Escenificacions
    * Realitzar un joc de rols que escenifiqui un tipus de conflicte habitual entre alumnes / es. El joc finalitza amb una discussió, sense solucionar el problema i amb la retirada d’un dels alumnes. Analitzar amb la classe: a) què ha passat i per què ?, b) com acabarà aquest conflicte? I c) què hauria pogut fer cada un dels alumnes perquè el problema acabi d una manera diferent?
    * Realitzar un segon joc de rols amb el mateix conflicte. En aquesta ocasió, una parella de mediadors ajuda a les parts a solucionar el seu problema. Analitzar amb la classe: a) què ha passat i per què ?, b) Com ha acabat aquest conflicte? I c) ¿Com han ajudat els mediadors a les parts a solucionar el seu conflicte?
    C) Què vol dir ser mediador de conflictes? Què es necessita per ser un bon mediador?
    * Que t’agradi provar coses noves.
    * Que t’interessi ajudar altres companys.
    * Que tinguis facilitat de paraula
    * Que siguis pacient i tranquil i t’agradi escoltar.
    * Que siguis respectuós i els altres puguin confiar en tu.
    * Que et comprometis a participar al programa tot el curs.
    Què ha de fer un mediador de conflictes?
    * Participar en un entrenament especial de mediació.
    * Complir amb els torns de mediació que se li assignen.
    * Omplir les fitxes de registre de les mediacions.
    * Acudir a les reunions de seguiment.
    * Recuperar el treball de classe necessari.
    * Romandre en el programa com a mediador durant tot el curs.
    Nominació de candidats
    La nominació de candidats proporcionarà un llistat d’alumnes entre els que, finalment, triar l’equip mediador. Aquesta nominació podrà dur-se a terme mitjançant tres mecanismes diferents:
    * Els alumnes poden auto nominar-se, presentant-se com voluntaris per ser mediadors.
    * Cada alumne proposa a tres companys que considera que seran bons mediadors.
    * Cada tutor / a proposa a una sèrie d’alumnes del seu grup que considera bons candidats per formar part de l’equip mediador.
    D’aquesta manera, s’obtenen tres llistats de candidats. Amb aquells alumnes que apareguin en els 3 llistats o en dos d’ells, continuarem el procés amb la següent fase, fent amb ells entrevistes individuals. Si el nombre de aquest grup de alumnes és suficient descartarem a aquells que, únicament, apareixen en un llistat.
    Realització d’entrevistes individuals. Les entrevistes individuals seran útils per conèixer la motivació dels alumnes candidats i la serietat del seu compromís amb el programa.
    Per realitzar aquestes entrevistes, es proposa la següent bateria de preguntes:
    * T’agradaria ser mediador de conflictes ? Per què?
    * Coneixes a molts alumnes del centre ?
    * Hi ha alumnes de centre o grups de alumnes amb els que et portes malament ?
    * Per què? Hi ha algun alumne del centre amb el qual seria difícil treballar com a mediador ?
    * Guardar el secret del que passa a una mediació és molt important, ¿per què creus que és així?
    * Altres alumnes podrien pressionar per a què els expliquis el que ha passat en una mediació, com actuaries si això et passa?
    * Si per les teves tasques com a mediador perds alguna classe serà necessari que et posis a el dia, ¿estaràs disposat a fer-ho ? ¿què tal vas amb el curs en general?
    * Ser un mediador suposa que altres alumnes et veuran com un model, què significa això per a tu?
    A més, en aquesta entrevista informarem a cadascun dels candidats que, en el cas de que fossin seleccionats, serà necessari tenir la autorització dels seves pares per formar, finalment, part de l’equip mediador.
    Selecció de mediadors / es.
    En funció dels resultats obtinguts en la nominació de candidats i en les entrevistes, l’equip coordinador selecciona, finalment, els que passaran a formar part de l’equip mediador en el cas que les seves famílies ho autoritzin. A més, si hem realitzat una entrevista amb un alumne que no ha estat seleccionat haurem informar i explicar-li els motius.
    Informació i autorització de les famílies.
    Les famílies dels alumnes seleccionats han d’autoritzar la seva participació per a què passin a ser, definitivament, membres de l’equip mediador. Per a això, remetrem els pares / mares una carta explicant què és el programa de mediació, com s’ha seleccionat als seus fills / es i les implicacions de formar part de l’equip de mediador. A més, adjuntarem un document per a què els pares el signin com autorització que haurà de ser enviat al centre.
    La formació de l’equip mediador.
    L’equip mediador rebrà una formació sobre els següents temes:
    1. Introducció al conflicte: definició, aspectes positius i negatius, tipus i causes del conflicte i estils de resolució de conflictes.
    2. El procés de mediació de conflictes: objectius, principis i característiques.
    3. Casos mediables i no mediables.
    4. El procés de mediació de conflictes: fases i tasques.
    5. Ètica de la persona mediadora.
    6. Procediment d’implementació del programa al centre: funcions i responsabilitats de les persones mediadores
    La difusió del programa
    És imprescindible que tota la comunitat escolar conegui i comprengui el funcionament del programa de mediació per tant se’n farà una difusió del mateix.
    Accions concretes que es podran dur a terme són:
    * Elaborar una sèrie de cartells que es col·locaran en llocs estratègics del centre.
    * Presentar a l’ equip mediador en cada una de les aules.
    * Preparar una carta informativa que es remet a totes les famílies.
    * Presentar el programa a les reunions de famílies.
    * Incloure la documentació que informa sobre el programa a la pàgina web de centre.
    La avaluació
    L’ avaluació del programa de mediació és un aspecte clau per a la seva millora i expansió, és a dir, per garantir la seva sostenibilitat en el temps i la qualitat del seu funcionament. Avaluar permet prendre millors decisions i reajustar aspectes del programa de mediació que no estiguin funcionat adequadament.
    En principi, l’avaluació s’ha d’ajustar als objectius establerts inicialment i als processos definits per al desenvolupament del programa de mediació.
    Els elements a considerar a l’hora d’avaluar el programa de mediació entre companys seran els següents:
    1. La consecució dels objectius del programa inicialment establerts.
    2. L’entrenament de l’equip mediador.
    3. L’actuació dels mediadors en les sessions de mediació.
    4. La satisfacció de les persones usuàries del programa.
    5. Els resultats del programa de mediació (nombre de casos mitjans, nombre d’acords assolit, compliment dels acords, etc.).
    6. El funcionament de les reunions de seguiment.
    7. El coneixement i la percepció dels diversos col·lectius de la comunitat educativa sobre la utilitat i el funcionament del programa de mediació.
    Per realitzar l’avaluació del programa podrem emprar diversos instruments que aportaran informació rellevant:
    * Els “grups de discussió” o reunions grupals de col·lectius específics implicats en el programa.
    * La revisió dels registres de dades acumulades.
    * Els qüestionaris.
    * La bústia de suggeriments sobre el funcionament de el programa.
    Caldrà realitzar una memòria anual del programa de mediació amb la participació de totes les persones implicades en el mateix.
    S’hi han de recollir les accions que s’han realitzat, la valoració final de les mateixes, els resultats obtinguts mitjançant les diverses eines d’avaluació emprades i les propostes de millora a introduir si procedís.


    Considerem que el llenguatge per si mateix no pot ser sexista sinó l’ús que en fem. Atès que
    gramaticalment el masculí, en català, pot tenir un caràcter no marcat i es pot fer servir per referir-se a
    homes i a dones, hem optat per no recórrer al desdoblament gramatical ja que pot dificultar la claredat i
    la concisió del text
    .